Les Bienveillantes de Jonathan Littell

Avec le temps

Avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie le visage et l'on oublie la voix
le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien

Léo Ferré (1916-1993)

La poesia no és...

"La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni de papallones assecades."

Gràcies R. per fer-me-la conèixer. I al seu torn, a l'autor (que ignoro) d'aquesta definició en una antologia de poesia per a Secundària.

Realment no sabem com treure la pols acumulada als versos...

Las mujeres que escriben también son peligrosas

Ha sortit ja al mercat aquest llibre que dóna continuïtat o, millor dit, complementa l'anterior llibre sobre dones lectores, publicat pel mateix autor.

Destaquem en aquest, la presentació d'escriptores no gaire conegudes pel públic en general (una conseqüència inherent a les circumstàncies de moltes de les escollides) amb un resum de la seva biografia i vida literària, que pot ser un bon començament per animar la lectura d'alguna de les seves obres.



Espero aviat tenir-lo entre les mans.

Assaig obert

Assaig obert sobre Après moi, le déluge (Després de mi, el diluvi) de Lluïsa Cunillé
La Paradise Band
Dramatúrgia: Cristina Clemente i Gàlvez
Direcció: Mercè Vila Godoy
Espai Lliure 15, 22 i 29 de desembre i 12 de gener - 18h


Imatge: http://oxingale.com/index.php?page=cds&display=728

Dues recomanacions literàries

Fa poc vaig llegir una altra obra d'Irène Némirovsky, El ball. Tot i la seva brevetat, reconec que des de llavors la meva mirada sobre els infants ha canviat. Potser el que destacaria és l'encert a focalitzar la narració des dels pensaments d'un dels personatges. No es podria percebre millor els estralls de créixer des d'infant en un entorn mancat d'afecte i sinceritat.


I finalment, llegeixo l'últim llibre d'Enrique Vila-Matas, Exploradores del abismo. Sempre tinc la sensació de no captar prou tot el que m'ofereix la seva literatura. Em quedaria reflexionant a cada frase. I en aquest conjunt de relats, intento recordar-ne fragments per comprendre fins a quin punt he estat o sóc o estaré "al borde del abismo", com els personatges d'aquest magnífic llibre.

Femme

Interessant bloc de fotografia i poesia de la mà d'Ossiane.

http://ossiane.blog.lemonde.fr/category/le-rond/page/2/

La photographie publicitaire en France

Shiseido, Photo de la femme à la tour Eiffel, 1980.




Image: http://www.pixelcreation.fr/nc/image/voir/la_photographie_publicitaire_en_france/la_photographie_publicitaire/02-13/

Je cherche un visage

Image: http://lezzone.over-blog.com/article-2169069.html

La vie

La vie est une chance, saisis-la.
...
La vie est un rêve, fais-en une réalité.
La vie est un défi, fais-lui face.
...
La vie est précieuse, prends-en soin.
La vie est amour, jouis-en.
La vie est mystère, perce-le.
La vie est promesse, remplis-la.
La vie est tristesse, surmonte-la.
...
La vie est une aventure, ose-la.
La vie est un bonheur, mérite-le.

Mère Térésa

Ràfegues del nord

Les teves ràfegues arriben en moments insòlits:
A l'estació quan t'espero en direcció contrària;
Al bany quan comprovo amb les mans
que ja no recordo el teu ventre;
Al telèfon quan resolc
que no hi ha lloc per al teu número.

És per això que ja no sé recordar-te:
el vent del nord ho arrasa tot.

Octubre 2007

The music of my live

-"Hide And Seek", Imogen Heap
-"Bertie", Kate Bush
-"Like I Owe You", Maika Makovski
-"What I Am", Edie Brickell & New Bohemians
-"Utopia" Alanis Morissette
-"Brother", The Organ
-"J'arrive à la ville", Lhasa de Sela
-"Why does my heart feel so bad", Moby
-"Big Calm", Morcheeba
-"Falling Away with You", Muse
-"dat DERE", Rickie Lee Jones
-"Toki's Theme", The Dave Brubeck Quartet"
-"Hombres", Fangoria
-"Sorry", Tracy Chapman
-Camins", Sopa de Cabra
-Shpongle
-Cannonball", The Breeders
-"Sweet baby", Macy Gray
-"Un pensiero nemico di pace", Cecilia Bartoli
-"Thank you", Dido
-"Troy", Sinnéad O'Connor
-"Primer Día", Julieta Venegas- Dante
...


Imatge: http://www.niles-hs.k12.il.us/davmal/Clases/AP/pgs/06_07/6/nickab6/nickab6.html

"Hide and seek"

Mmm, what you say?
Mm, that you only meant well? Well, of course you did.
Mmm, what you say?
Mm, that it's all for the best? Ah off course it is.
Mmm, what you say?
Mm, that it’s just what we need? And you decided this.
Mmm what you say?
What did she say?



Imogen Heap, Speak for yourself (2005)

Alberta Cross i Femme fatale

Dos descobriments musicals durant les festes de la Mercè, al Parc del Fòrum.

http://www.myspace.com/albertacross

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=59976916


El bloc de la cantant de Femme fatale, Flo, és també interessant: www.flofatale.blogspot.com

Papallones a l'estómac

El neguit se'm cargola dins l'estómac.
Les hores s'allarguen més del que caldria
i per més que passegi, que recorri tota la ciutat,
amunt i avall,
no puc fer que les coses passin més de pressa.
Estic en tensa espera.
Una trucada, un mail, algun senyal...
Necessito tenir pensaments positius,
convence'm que sóc capaç de pair derrotes
i, sobretot, atraure èxits.

Sóc l'imant de tot el que em passa.



Imatge: http://entre_lineas.blogia.com/2006/marzo.php

Anders Zorn (1860-1920)

Ateljéidyll
(Studio idyll)
1918, oil, 98 x 73 cm

De pous

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers
que sé que podré escriure,
i no sé quan, ni com,
ni què s'avindrà a dir.
Si puc te'l duré cap a tu.

Gabriel Ferrater, “Si puc”, Les dones i els dies.

Al nostre carrer, cada dia,
hi ha algú que es dedica a cavar pous.
Forada sense ordre ni avís,
davant d’una porta, enmig d’un jardí,
entre dues illes que s’obren per un estret passadís.
Ningú no sap per què,
quan ho fa,
què vol cercar o enterrar.
Dins hi ressonen ecos de veus, s’escolen
els intents reiterats de recerca, de trobada,
de fracàs.
Cada dia, algú, posem tu o jo, hi passa per la vora.
De vegades, prou lluny per escapar-nos del desig de guaitar
fins al no-res.
De vegades, massa a prop per relliscar fins al no-res
i quedar-nos-hi un temps, una matinada o bé mitja vida.

Cada dia, al nostre carrer, algú sent caure alguna cosa en algun pou.

La veïna droga

Tan jove i tan maca.
La droga mata.
Cridava i gesticulava.
Me la vaig creure.
Però els policies eren de veritat.
La droga fa embogir.
No vaig veure el ganivet
però sí una esgarrapada ferotge.
La droga destrossa vides.
I vaig córrer per demanar ajuda.
El cap em donava voltes.
La droga xucla la llum a les cases.
Un nus a l'estómac i un insomni fet de crits.
Obro la porta i no goso mirar cap endavant.
La droga vivia a costat de casa
i jo sense saber-ho.

Loïsa Paulin (1888- 1944)

Breçailòra

La luna sortís de l'escur,
La luna passa a Montsegur,
E, pel caminolet d'azur,
Nena, Nenòta,
Çò qu'a vist, o te cantarà,
Çò que sap, o t'ensenharà,
Çò qu'aimas, o te portarà.
Dormis, Nenòta,

A vist aval, a vist amont,
Volant de la prada a la font,
Sautant la ribièra sens pont,
Nena, Nenòta,
Caminant sus son blanc caval,
Nòstra Esclarmonda, amont, aval ;
Benlèu l'avèm prèp de l'ostal...
Dormis, Nenòta.


Web sobre aquesta poeta occitana: http://www.louisa-paulin.org/

Aniversari infeliç

Hauria hagut d'infelicitar-la
així, amb la cruesa a les pupil·les
i les dents contretes,
tan fàcil com escopir al terra
o estripar la seva foto en mil bocins.

Tan fàcil, sí. Si hi hagués pensat, és clar.
Però a distància, a molts quilòmetres lluny
de rancors i penes, la memòria és una lleu taca
en l'objectiu de la càmera. Un punt de llum just
que, tot i molest com un mosquit,
passa desapercebut a tocar d'una feliç cara retratada.

Ieu soi occitan!

Vinc d'un país on les pedres parlen una llengua quasi oblidada pels seus habitants. Les cases, autèntiques joies arquitectòniques, recorden un passat medieval convulsionat per les creuades contra l'heretgia. I no puc deixar de pensar, cada pas que he fet, en com durant anys aquells paratges han estat allunyats de la mirada "civilitzada" del turista.

Em sento encara amb el cor verd dels boscos que he travessat per anar a endinsar-me en la humitat, la foscor, el fred de les grutes i gorges que trobes arreu del territori. Llegeixo els topònims per reconèixer una fonètica, per saber alguna cosa més a partir d'un mot. L'etimologia de les paraules que insistentment busco fins i tot en les pedres i roques que envolten els prats.

M'he deixat captivar pel paladar dels plats que segles abans eren menjars de la gent humil. Ara, la butxaca s'ha exclamat quan he volgut "trufar-me" els llavis.

Decididament, ara entenc l'orgull del personatge de Cyrano de Bergerac per la seva terra (Le Périgord). Com també puc entendre les circumstàncies que van desembocar a la construcció, després de la repressió contra els albigesos o càtars, de ciutats o catedrals fortificades com Cordes sur Ciel o Albi (Le Tarn).
Afortunadament, la natura ha sabut donar el reflex amable a aquests monuments d'èpoques passades: en les roques modelades fa milions d'anys que sembren els paratges del Sidobre, figures de granit que, tot i la seva duresa, l'aigua i la vegetació ha sabut erosionar formant les més belles visions, com si es tractés d'un bosc encantat.

Je suis hereuse d'avoir visité ces deux régions. Salut!

Aujourd'hui

La fina certesa dels ignorants

No et puc, et vull, et necessito, escriure…
I no obstant això, teclejo ara,
sense saber exactament què acabaré per dir,
amb la incertesa o, potser, amb la fina certesa dels ignorants
que les paraules, les teves o les meves o les nostres,
no ens inclouran en una mateixa realitat.

Imatge: La fée ignorante, Rene Magritte.

El gust de la paciència

Hi ha el gust i la paciència,
i les coses vacil·lants que ens decanten
cap a l'alegria o la tristesa.

Noto l'agror del dia a la pell,
quan et demano perquè em llepis les ferides.
Amb fermesa, busques la manera d'endolcir-les.
És potser la quarta vegada o la que fa mil
que et busco la veu.
Quanta estona gastes amb la meva pena.

Imatge: http://vailima.blogia.com/2007/mayo.php

Amb les presses tot s'embulla...

D'aquí poc surto per trobar assossec.
Un poble m'espera, entre muntanyes.
Fa temps que hi vull anar,
per recuperar alguna cosa de mi
que crida massa i no para de bellugar-se.
Pau, hauria de dir-se,
però dubto que amb la pressa que porto
per deixar-m'hi perdre
pugui tenir temps per pensar en un nom.

Quants minuts falten per marxar?

Llibre dels minuts

Et convidem a la presentació de
Llibre dels minuts,
Premi Miquel de Palol de Poesia,
de Gemma Gorga.
Presentaran l’acte Francesc Parcerisas
i Francesco Ardolino.
Dimecres 4 de juliol a les 19.30 hores.
Llibreria Ona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
Barcelona

Sense saber-ho

Recorda'm, a poc a poc,
com trobaves la manera
de desfer-me els nusos
que em tibaven la pell.
Solies acostar-te
amb la mirada distreta,
però segura del teu desig,
per buscar-me la tendresa,
aquella que s'amagava sota
els excessos de cada dia.
Com sabies que no era jo
qui arribava a tu,
sinó algú que amb el meu nom
i la meva aparença
traïa l'enyorança
per deixar-se acariciar.

Estimava sense saber-ho.
I ho vaig pagar.

Imatge: http://blackstorm.bloxode.com/

La noia del país del nord (Girl of the north country)

Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona´n records a una noia d´allà
Fa temps l´havia estimat.

Si és quan hi ha tempestes de neu
quan el riu gela i l´estiu se´n va
mira si té un jersei prou calent
a l´abric dels crits que fa el vent.

Mira si els seus cabells són tan llargs
si fan rius juganers sobre els pits
mira si els seus cabells són tan llartgs
si els du com sempre els he recordat.

No sé si encara em guarda record
jo per ella he pregat molt sovint
tan de nit en la meva foscor
com de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dóna´n records a una noia d´allà
ja fa temps l´havia estimat.

Bob Dylan

(en la versió de Gerard Quintana i Jordi Batiste)

Aquella olor

Ha tornat l'olor. De sobte, en obrir la porta de casa teva, he sentit aquella olor dels últims dies: agra, tirant a rància, de vida que emmalalteix per dins, evitant vomitar la mort a cada gest.

Olor d'agritud i de tristesa. Reclosa entre parets a la penombra, apareix de nou. Aquests dies, aquesta setmana, demà sobretot.

No és possible que de tot això en faci ja un any.

No saps com et noto a faltar...

Федра (Fedra)

El mite tràgic de Fedra (amb Teseu i Hipòlit com a contraposició) sempre ha tingut un poder sobre mi. He intentat llegir totes les obres que he pogut trobar d'autors de diverses èpoques que han creat a partir d'aquest mite. Ara mateix tinc el monòleg de Yannis Ritsos, que em té atrapada per la força de les imatges que descriu. No en coneixia l'existència i el vaig trobar per casualitat. La veritat és que tampoc no coneixia res d'aquest autor grec, ja que en general la literatura grega moderna (i la no tan moderna) ens és pràcticament desconeguda. Una ignorància que només fa que engrandir el desconeixement profund que arrosseguem de la (mal)anomenada literatura clàssica.

Teseu + Fedra / Hipòlit = Desig

La música com a paraula

Vull aprendre a tocar paraules,
a sentir-les prenyades de sentit,
canviant-los el to, deixant-les caure,
obrint-les fins a l'estridència del crit.

Vull ser músic de les paraules,
perquè quan parlem, sapiguem escoltar-nos
i puguem reconeixe'ns en la melodia
que segueix la nostra veu.

Vull esdevenir so de paraules,
per recrear-nos en la grafia del gest,
sentint el frec de la mà,
disfressant-nos en lletres diverses
cercant, a cada mot, la felicitat completa.

[...]

Imatge: http://www.librodenotas.com/almacen/Archivos/005063.html

Quadre de febrer

El dia, indecís,
no sap si renéixer o vèncer
Mentre tu i jo esdevenim
una sola persona
I el món sembla que deixi de girar
Per uns instants
quan les mirades es fusionen
expressant sense paraules,
vivint amb el cor ample.
I sento com si res més enllà
tingués color ni forma
Només m’arriba als sentits
una embriagadora olor de coco
que al tancar els ulls
viatja dins meu.

Però mires al cel, i t’entristeixes...
Sort que la música no abandona
aquests dos cossos
que junts desprenen
la deliciosa harmonia
de la felicitat
Dins un món
que sembla irreal.
Que no s’aturi la màgia,
I que no davallin els somnis.
Que l’amor encengui poesia
I els versos la nostra esperança.
Que els nostres peus
ens portin per cales màgiques
indesxifrables
I el temps ens abraci entre carrers empedrats
Fugint de realitats que ens acompanyen
Cercant noves imatges per passejar-hi
Dins el nostre somni,
que desitgem que mai acabi.

Daniel Gili i Sílvia Alonso


Imatge: http://richardgre.blog.lemonde.fr/2006/02/

En suspenso

INTERMEDIO

Entre una imagen tuya
y otra imagen de ti
el mundo queda detenido.
En suspenso. Y mi vida
es ese pájaro pegado al cable
de alta tensión,
después de la descarga.

Chantal Maillard, "Lógica borrosa" 2002

NARCISA

Cada dia, al matí, omplo la tassa de cafè.
Hi aboco la son, el que em queda d'ahir,
el poc que recordo quan em llevava acompanyada.

A fora, el vent continua bufant,
foradant els núvols, deixant pas algun clariana escadussera.
Necessito escalfor, molta, i la dutxa calenta
és l'únic que em queda.

Abans, però, vull consultar l'oracle domèstic:
remeno lentament el negre destí.
L'aroma intensa del cafè em desperta
els sentits. Em concentro en el remolí
que creix a cada volta.

Un ull enorme i fosc
s'obre davant meu.

Dins hi veig algú, a mi mateixa,
que de puntetes guaita per la vida.
Faig esforços per atansar-m'hi,
fins i tot pujo a una escala,
perquè no vull caure,
no vull trencar-me una cama,
o el cor,
per no saber on trepitjar
o a qui estimar.

L'ull obre més la nineta:
ara sóc a la vora d'algú,
que m'acompanya i em porta a collibè.
Ara sí que puc, i tant,
escalar muntanyes,
pujar parets,
afrontar la vida.

Vull saber qui és aquest algú.
Té uns ulls coneguts,
una veu que recordo,
un caràcter familiar,
unes mans que no em són estranyes...

El cafè es refreda de tant remanar-lo.
Ja n'hi ha prou de jugar amb mi mateixa.
Em bec d'una sola glopada el meu reflex estrafet.

Ça fait beaucoup de temps, je connais une fille...

Tu peut me reconaître?
On dirait que le temps glisse sur moi.

La plus belle pour aller danser

Ce soir, je serai la plus belle
Pour aller danser
Danser
Pour mieux évincer toutes celles
Que tu as aimées
Aimées
Ce soir je serai la plus tendre
Quand tu me diras
Diras
Tous les mots que je veux entendre
Murmurer par toi
Par toi

Je fonde l'espoir que la robe que j'ai voulue
Et que j'ai cousue
Point par point
Sera chiffonnée
Et les cheveux que j'ai coiffés
Décoiffés
Par tes mains
Quand la nuit refermait ses ailes
J'ai souvent rêvé
Rêvé
Que dans la soie et la dentelle
Un soir je serai la plus belle
La plus belle pour aller danser

Tu peux me donner le souffle qui manque à ma vie
Dans un premier cri
De bonheur
Si tu veux ce soir cueillir le printemps de mes jours
Et l'amour en mon cœur
Pour connaître la joie nouvelle
Du premier baiser
Je sais
Qu'au seuil des amours éternelles
Il faut que je sois la plus belle
La plus belle pour aller danser

Sylvie Vartan

Rien n'est plus beau

Rien n'est plus beau
Que la neige aux cîmes des montagnes
Rien n'est plus beau
Que nos deux mains lorsqu'elles se rejoignent

Rien n'est plus beau
Que la mer qui écume de rage
Rien n'est plus beau
Que tes yeux profonds où je voyage

Quand l'amour
L'amour nous brûle le coeur
Quand l'amour
Nous fait trembler de bonheur
Dans un matin nouveau éclatant de blancheur

Rien n'est plus beau
Que la pluie qui parfume la terre
Rien n'est plus beau
Que tes bras qui me prennent et me serrent

Quand l'amour
L'amour nous brûle le coeur
Quand l'amour
Nous fait trembler de bonheur
Dans un matin nouveau éclatant de blancheur

Gérard Lenorman

La mestra de la Girona jueva

No he desitjat mai cap cos com el teu

No he desitjat mai cap cos com el teu.

Mai no he sentit un desig com aquest.

Mai no el podré satisfer -és ben cert.

Però no en puc desistir, oblidar-te.

És el desig de la teua nuesa.

És el deig del teu cos vora el meu.

Un fosc desig, vagament, de fer dany.

O bé el desig simplement impossible.

Torne al començ, ple de pena i de fúria:

no he desitjat mai cap cos com el teu.

L’odi, també; perquè és odi, també.

No vull seguir. A mamar, tots els versos!

Vicent Andrés Estellés

http://www.bdfil.ch/images/photos/blanquet03.jpg

Arriba juny

Juny, si us plau, no vinguis encara. Deixa'm que em refaci, espera't, no em diguis que he tingut un any per adonar-me que la pèrdua és assumible, que amb l'absència es pot sobreviure, que les llàgrimes s'assequen inevitablement. Dóna'm uns dies més o menja't una setmana, perquè em retornin els records amables, sense tenyir-los de tristesa ni desconsol.

Et podràs esperar? L'estiu arriba, ja ho sé, però no tothom hem madurat prou... Necessito temps, una mica més.

Esculls

Escull, digues:
Et vull a tu.
Fes una passa endavant
i buida la distància
amb el teu cos.

No necessites més.
Enrere queden el plànol
per arribar a casa meva
(recordes on m'esperaves?
Ara ja sabries venir tota sola),
les indicacions entre rialles,
vés a l'esquerra, amor,
vés tot recte fins arribar als meus braços...

T'has perdut? On ets?
Cap camí no et duu
seguint el meu desig.
T'enlluernen les hores,
les pluges, els fars de platges on no anirem.

Tot té gust de revellit,
com els escrits que conservem
sense saber-ho.

Escull, digues:
Ja no et vull més.
Esborrem les nostres petjades.

Temps de flors

Des del dissabte 12 fins al diumenge 20 de maig, Girona s'omple de flors. Arriba l'exposició de flors que inunda els carrers centrals de la ciutat i ens ofereix l'oportunitat de visitar patis interiors de cases antigues, del Call, i palauets esplèndids.

Una bona oportunitat per passejar i gaudir d'aquesta ciutat.

Tant de bo l'aroma i els colors vius de les flors obrin algun cor tancat.

http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php

Las mujeres que leen son peligrosas de Stefan Bollmann

Aquest és el llibre que he triat per aquest Sant Jordi 2007. El vaig veure per primera vegada a la Fira del Llibre infantil i juvenil (tot i que no és en principi per a aquest públic en concret). Em va agradar la proposta, combinar un estil assagístic amb els referents pictòrics... Espero aviat començar-lo i, sobretot, que no em decepcioni, ja que la lectura i la pintura són dues activitats que m'apassionen... i bé...perquè també sóc dona... veurem si perillosa o no ;-)

Sinopsis:

Relegadas tradicionalmente a un papel secundario y a menudo pasivo en la sociedad, las mujeres encontraron muy pronto en la lectura una manera de romper las estrecheces de su mundo. La puerta abierta al conocimiento, la imaginación, el acceso a otro mundo, un mundo de libertad e independencia, les ha permitido desarrollarse y adoptar, poco a poco, nuevos roles en la sociedad. A través de un recorrido por las numerosas obras de arte que reflejan la estrecha relación entre libros y mujeres, Stefan Bollmann rinde un sentido homenaje a las mujeres y confirma el excepcional poder que confiere la lectura.

Idioma: Nº de páginas: 152 EAN: ISBN: 84-96231-98-4 Año: 2006 Formato: Encuadernación: Edición: Precio: 29.50 €

Miguelanxo Prado

He començat a llegir una de les monografies d'aquest dibuixant gallec, concretament, Fragmentos de la enciclopedia délfica. Em sorprenc a mi mateixa llegint aquest tipus d'obra, perquè m'adono que no hi tinc tirada, tot i que em pot interessar i de fet m'interessa. El que passa és que sóc poc visual, més de negre sobre blanc.

De totes maneres, sempre és un goig conèixer obres com aquestes. Espero que aquesta sigui la primera d'una llarga llista.

SEITAI

El Seitai constituye una educación corporal que se fija en la capacidad del organismo de autorregularse y fomenta una implicación activa en el mantenimiento y el cuidado de la salud. Fue creado en los años cuarenta por Haruchika Noguchi (Japón, 1909-1976), quien, tras veinte años de ejercer como terapeuta reorientó su práctica profesional hacia el terreno educativo.

Durant els dies 21 i 22 d'abril, es va celebrar al Parc de la Ciutadella la Festa de la Terra. Entre altres actes, Jordi Vizcaíno, filòsof, músic i instructor de Seitai, va fer dues sessions d'introducció a la cultura del Seitai. A més, en el seu estand, tothom que s'hi interessava, va poder informar-se sobre la teoria i la pràctica d'aquesta educació corporal.

Aurora Bertrana (1892-1974)

"Catorze anys després d'haver-ne sortit, vaig tornar a Catalunya. Vaig passar el primer estiu en una casa solitària del Montseny. La pau i l'amplitud d'aquell paisatge em temptaven a no pensar més en coses tristes, a oblidar tot el que havia passat -al meu país i a Europa-, a reprendre la meva antiga vida, despreocupada de tot el que fos tràgic, amb ulls per mirar només els aspectes bonics del món i de la vida. Vaig comprendre que no m'alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.
Confesso que mentre escrivia pensava en un públic determinat, perquè estic convençuda que hi ha públics per a tota mena de novel·les. Si jo pogués escollir el meu públic, l'escolliria entre gent senzilla i treballadora, entre gent que pena per guanyar-se la vida; gent que, si té memòria, ha de recordar èpoques no gaire llunyanes en què també els odis polítics i les rancúnies fanàtiques, o simplement els instints desenfrenats de certs criminals, portaven el dol i l'angúnia a les seves famílies. A tots els que han sofert a causa de l'odi, jo dedico aquest llibre.

No he cregut mai gaire en fronteres geogràfiques. Crec en fronteres morals, les quals de vegades ens separen d'un parent consanguini, mentre viceversa no existeixen entre nosaltres i un negre, un xinès o un polinesi. La pàtria de la bondat abraça tot el món. No per sabuda i per dita mil vegades, aquesta veritat deixa de ser una veritat eterna. "

"Com vaig descobrir Hernam" pròleg a Entre dos silencis [fragment]

Harem

Els homes no entenen les dones -deia-, i les dones no entenen els homes, i tot comença quan se separen les nenes i els nens a l'hammam. Llavors una frontera còsmica parteix el planeta en dues meitats. La frontera indica la línia de poder, perquè allà on hi ha una frontera hi ha dues menes de criatures que caminen sobre la terra d'Al·là: els poderosos a una banda i els impotents a l'altra.

Fatima Mernissi, Somnis de l'harem

Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la

Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu eres d’una llunyana quietud inassolible .

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser.

Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora.
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.