Silenci

En el fons, només ens queda el silenci.
El pes de les paraules ha trencat
l'horitzó dels somnis,
per on solíem veure, engrescats,
les veles del futur.
En el fons, només, ens queda el silenci.
Hem ensorrat les ganes de cercar
els punts de sutura,
els claus de suport,
els engranatges que llisquen
en els nostres cossos,
màquines programades per habitar
el dia a dia.
Amb el silenci que ens queda
omplim, només, la nostra vida.

En attendant

Respiro profundament perquè l'aire faci camí
i ompli encara més el ventre.
Em preparo per a un dolor únic, indescriptible, propi.
De res serveixen altres patiments, altres vides marcades per la desgràcia.
Aquest és diferent, diuen. És el dolor de la vida
obrint-se pas.

Han passat els mesos i el dolor
es convertí en tall.
El fil de carn em recorda
que ets viva, que sóc viva,
perquè et van fer néixer sense dolor.

Embaràs i atur

Sento impotència per la situació en què em trobo. Anys i anys treballant i quan més ho necessites, l'aturada t'arriba sense més. Portar un fill al món és sobretot responsabilitat i, malauradament, no resulta compatible per iniciar noves aventures professionals. Estic decebuda per com van les coses. Em creia capaç de superar-ho, però els dies passen i es fan durs, sobretot, si reps ofertes que no es concreten perquè estàs en estat. Cap empresa no vol contractar embarassades. És un risc, diuen, i una pèrdua de temps i diners. En canvi, ningú no fa esment de contractar persones que cada dos per tres s'absenten de la feina o agafen baixes prolongades. És un risc que, ara sí, poden assumir.

Sincerament, si la maternitat és un problema, no ens estranyem que aviat el nostre sistema econòmic i social se'n vagi a pastar fang. L'únic que em consola és pensar que no hauré de suportar cap pressió laboral perquè vulgui passar uns mesos més amb la meva filla un cop neixi.

Força i vida

Ara que et sento
com un cavall desbocat
plena de força i vida,
creixent i vibrant a cada onada que fas néixer,
les misèries de cada dia se'm tan fan petites
que ni les teves mans de nina les podrien sostenir.


És per això que et confesso
que ets tu qui m'alimentes a mi, i no pas al contrari,
i que amb tu sóc l'heroïna que es lleva al matí
amb l'angoixa ja digerida, ara que et sento
com em remous ben endins,
perquè cap part del meu cos no s'adormi massa
i deixi de demostrar a tothom
que ets tu, i no pas altres, qui fas moure el meu món.

Novembre

Bocins de vida

Vivim tots dos en un mateix cos,
i no sabem res l'un de l'altre.
Els somnis et dibuixen amb el traç
lleu de les coses velades perquè
hi hagi espai per al somni i la inquietud.
T'he perdut tantes vegades,
alguna de real i moltes d'imaginades,
que m'aferro al malestar com el nàufrag
a la fusta que mig sura i mig s'enfonsa.
És tanta la incertesa d'aquests dies
que la vida se'm fragmenta en bocins cada matí
per digerir-la millor.

De nou

I de nou, torno a ser plena,
amb l'experiència que ofega l'alegria
pel que pugui venir.
És tan dolça la innocència
que quan es perd
fins i tot les cantonades s'afilen i et fereixen.
És el moment de viure amb el cor fred.