Ha tornat l'olor. De sobte, en obrir la porta de casa teva, he sentit aquella olor dels últims dies: agra, tirant a rància, de vida que emmalalteix per dins, evitant vomitar la mort a cada gest.
Olor d'agritud i de tristesa. Reclosa entre parets a la penombra, apareix de nou. Aquests dies, aquesta setmana, demà sobretot.
No és possible que de tot això en faci ja un any.
No saps com et noto a faltar...
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire