Hauria hagut d'infelicitar-la
així, amb la cruesa a les pupil·les
i les dents contretes,
tan fàcil com escopir al terra
o estripar la seva foto en mil bocins.
Tan fàcil, sí. Si hi hagués pensat, és clar.
Però a distància, a molts quilòmetres lluny
de rancors i penes, la memòria és una lleu taca
en l'objectiu de la càmera. Un punt de llum just
que, tot i molest com un mosquit,
passa desapercebut a tocar d'una feliç cara retratada.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire