El neguit se'm cargola dins l'estómac.
Les hores s'allarguen més del que caldria
i per més que passegi, que recorri tota la ciutat,
amunt i avall,
no puc fer que les coses passin més de pressa.
Estic en tensa espera.
Una trucada, un mail, algun senyal...
Necessito tenir pensaments positius,
convence'm que sóc capaç de pair derrotes
i, sobretot, atraure èxits.
Sóc l'imant de tot el que em passa.
Imatge: http://entre_lineas.blogia.com/2006/marzo.php
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire