Hi ha el gust i la paciència,
i les coses vacil·lants que ens decanten
cap a l'alegria o la tristesa.
Noto l'agror del dia a la pell,
quan et demano perquè em llepis les ferides.
Amb fermesa, busques la manera d'endolcir-les.
És potser la quarta vegada o la que fa mil
que et busco la veu.
Quanta estona gastes amb la meva pena.
Imatge: http://vailima.blogia.com/2007/mayo.php
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire