Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la

Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu eres d’una llunyana quietud inassolible .

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser.

Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora.
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.