Juny, si us plau, no vinguis encara. Deixa'm que em refaci, espera't, no em diguis que he tingut un any per adonar-me que la pèrdua és assumible, que amb l'absència es pot sobreviure, que les llàgrimes s'assequen inevitablement. Dóna'm uns dies més o menja't una setmana, perquè em retornin els records amables, sense tenyir-los de tristesa ni desconsol.
Et podràs esperar? L'estiu arriba, ja ho sé, però no tothom hem madurat prou... Necessito temps, una mica més.
1 commentaire:
Tranquil·la, malgrat arribi el juny i començi l'estiu, tindràs l'oportunitat de veure partir el desconsol i la tristessa. N'estic convençuda. El mateix post ho anuncia.
Enregistrer un commentaire