The music of my live

-"Hide And Seek", Imogen Heap
-"Bertie", Kate Bush
-"Like I Owe You", Maika Makovski
-"What I Am", Edie Brickell & New Bohemians
-"Utopia" Alanis Morissette
-"Brother", The Organ
-"J'arrive à la ville", Lhasa de Sela
-"Why does my heart feel so bad", Moby
-"Big Calm", Morcheeba
-"Falling Away with You", Muse
-"dat DERE", Rickie Lee Jones
-"Toki's Theme", The Dave Brubeck Quartet"
-"Hombres", Fangoria
-"Sorry", Tracy Chapman
-Camins", Sopa de Cabra
-Shpongle
-Cannonball", The Breeders
-"Sweet baby", Macy Gray
-"Un pensiero nemico di pace", Cecilia Bartoli
-"Thank you", Dido
-"Troy", Sinnéad O'Connor
-"Primer Día", Julieta Venegas- Dante
...


Imatge: http://www.niles-hs.k12.il.us/davmal/Clases/AP/pgs/06_07/6/nickab6/nickab6.html

"Hide and seek"

Mmm, what you say?
Mm, that you only meant well? Well, of course you did.
Mmm, what you say?
Mm, that it's all for the best? Ah off course it is.
Mmm, what you say?
Mm, that it’s just what we need? And you decided this.
Mmm what you say?
What did she say?



Imogen Heap, Speak for yourself (2005)

Alberta Cross i Femme fatale

Dos descobriments musicals durant les festes de la Mercè, al Parc del Fòrum.

http://www.myspace.com/albertacross

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=59976916


El bloc de la cantant de Femme fatale, Flo, és també interessant: www.flofatale.blogspot.com

Papallones a l'estómac

El neguit se'm cargola dins l'estómac.
Les hores s'allarguen més del que caldria
i per més que passegi, que recorri tota la ciutat,
amunt i avall,
no puc fer que les coses passin més de pressa.
Estic en tensa espera.
Una trucada, un mail, algun senyal...
Necessito tenir pensaments positius,
convence'm que sóc capaç de pair derrotes
i, sobretot, atraure èxits.

Sóc l'imant de tot el que em passa.



Imatge: http://entre_lineas.blogia.com/2006/marzo.php

Anders Zorn (1860-1920)

Ateljéidyll
(Studio idyll)
1918, oil, 98 x 73 cm

De pous

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers
que sé que podré escriure,
i no sé quan, ni com,
ni què s'avindrà a dir.
Si puc te'l duré cap a tu.

Gabriel Ferrater, “Si puc”, Les dones i els dies.

Al nostre carrer, cada dia,
hi ha algú que es dedica a cavar pous.
Forada sense ordre ni avís,
davant d’una porta, enmig d’un jardí,
entre dues illes que s’obren per un estret passadís.
Ningú no sap per què,
quan ho fa,
què vol cercar o enterrar.
Dins hi ressonen ecos de veus, s’escolen
els intents reiterats de recerca, de trobada,
de fracàs.
Cada dia, algú, posem tu o jo, hi passa per la vora.
De vegades, prou lluny per escapar-nos del desig de guaitar
fins al no-res.
De vegades, massa a prop per relliscar fins al no-res
i quedar-nos-hi un temps, una matinada o bé mitja vida.

Cada dia, al nostre carrer, algú sent caure alguna cosa en algun pou.

La veïna droga

Tan jove i tan maca.
La droga mata.
Cridava i gesticulava.
Me la vaig creure.
Però els policies eren de veritat.
La droga fa embogir.
No vaig veure el ganivet
però sí una esgarrapada ferotge.
La droga destrossa vides.
I vaig córrer per demanar ajuda.
El cap em donava voltes.
La droga xucla la llum a les cases.
Un nus a l'estómac i un insomni fet de crits.
Obro la porta i no goso mirar cap endavant.
La droga vivia a costat de casa
i jo sense saber-ho.

Loïsa Paulin (1888- 1944)

Breçailòra

La luna sortís de l'escur,
La luna passa a Montsegur,
E, pel caminolet d'azur,
Nena, Nenòta,
Çò qu'a vist, o te cantarà,
Çò que sap, o t'ensenharà,
Çò qu'aimas, o te portarà.
Dormis, Nenòta,

A vist aval, a vist amont,
Volant de la prada a la font,
Sautant la ribièra sens pont,
Nena, Nenòta,
Caminant sus son blanc caval,
Nòstra Esclarmonda, amont, aval ;
Benlèu l'avèm prèp de l'ostal...
Dormis, Nenòta.


Web sobre aquesta poeta occitana: http://www.louisa-paulin.org/

Aniversari infeliç

Hauria hagut d'infelicitar-la
així, amb la cruesa a les pupil·les
i les dents contretes,
tan fàcil com escopir al terra
o estripar la seva foto en mil bocins.

Tan fàcil, sí. Si hi hagués pensat, és clar.
Però a distància, a molts quilòmetres lluny
de rancors i penes, la memòria és una lleu taca
en l'objectiu de la càmera. Un punt de llum just
que, tot i molest com un mosquit,
passa desapercebut a tocar d'una feliç cara retratada.

Ieu soi occitan!

Vinc d'un país on les pedres parlen una llengua quasi oblidada pels seus habitants. Les cases, autèntiques joies arquitectòniques, recorden un passat medieval convulsionat per les creuades contra l'heretgia. I no puc deixar de pensar, cada pas que he fet, en com durant anys aquells paratges han estat allunyats de la mirada "civilitzada" del turista.

Em sento encara amb el cor verd dels boscos que he travessat per anar a endinsar-me en la humitat, la foscor, el fred de les grutes i gorges que trobes arreu del territori. Llegeixo els topònims per reconèixer una fonètica, per saber alguna cosa més a partir d'un mot. L'etimologia de les paraules que insistentment busco fins i tot en les pedres i roques que envolten els prats.

M'he deixat captivar pel paladar dels plats que segles abans eren menjars de la gent humil. Ara, la butxaca s'ha exclamat quan he volgut "trufar-me" els llavis.

Decididament, ara entenc l'orgull del personatge de Cyrano de Bergerac per la seva terra (Le Périgord). Com també puc entendre les circumstàncies que van desembocar a la construcció, després de la repressió contra els albigesos o càtars, de ciutats o catedrals fortificades com Cordes sur Ciel o Albi (Le Tarn).
Afortunadament, la natura ha sabut donar el reflex amable a aquests monuments d'èpoques passades: en les roques modelades fa milions d'anys que sembren els paratges del Sidobre, figures de granit que, tot i la seva duresa, l'aigua i la vegetació ha sabut erosionar formant les més belles visions, com si es tractés d'un bosc encantat.

Je suis hereuse d'avoir visité ces deux régions. Salut!