Sí, et recordo. A la teva tela, els meus cabells dauren les ombres. I la daga vermella que em travessa buscant un cor ben negre, esquinça amb ràbia la carn, pàl·lida de tanta amargor.
Sí, et recordo... cada vegada menys.
Imatge: http://users.skynet.be/jcdavreux/roselyne/page00.html
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire