Fa unes setmanes vaig trobar un llibre la lectura del qual ha estat una cura i un repòs espiritual. Es titula La cuna vacía de M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Rosa Jové i Emilio Santos, La Esfera de los Libros, 2009.
No es tracta de cap llibre d'autoajuda, sinó que explica des de diversos punts de vista l'experiència d'un abortament espontani en qualsevol moment de l'embaràs. Caldria que fos considerat com un manual que haurien d'oferir a tota dona i a les persones que vulguin acompanyar-la en el procés de dol. El contingut del llibre és un decàleg de tota la informació que no disposem quan passem per aquest tràngol, la desperació que suposa no saber el perquè, el què cal fer a partir de llavors, com afrontar la tristesa i com els altres reben aquesta situació. En una societat en què no hi ha cultura del dol, en què la mort perinatal no rep l'atenció psicològica adequada, aquest llibre és una alegria per a l'ànima i la ment.
"Las pérdidas perinatales son en la actualidad un tema tabú. En el siglo XXI, cuando los asuntos relacionados con la sexualidad y la reproducción son de interés general y creciente, el aborto sigue relegado al silencio. Acaso tiene mucho que ver con el hecho de que estamos hablando de muerte, el gran tema pendiente de nuestro tiempo. El aborto es sangre, dolor, sexo y muerte. Es fracaso. Y nuestra sociedad teme, intenta escabullirse, mirar para otro lado para deshacerse de la carga que estos conceptos suponen. El aborto es un tema que sigui relegado a la sombra; al terreno de los temas censurados de manera latente, al tabú." (p. 24)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire