Ara que s'ha acabat una etapa professional dura, amb moltes tensions i poques alegries, m'adono que ara hauria de ser el moment de gaudir del que hem aconseguit les persones que hi hem treballat. Resulta, però, que comprovo com els mèrits, la glòria, la potestat per parlar d'un projecte que ens ha costat molt, a moltes persones que ens hi hem entregat en cos i ànima, recau en una colla de "professionals" que ni tan sols han estat bons per preguntar-nos res. És a dir, que dubto que tinguin el coneixement profund sobre aspectes que difícilment algú pot conèixer si no s'hi ha trencat les banyes diàriament.

Sort que la gent del gremi coneix perfectament com són les coses i que no s'empassen que aquesta obra hagi estat feta per quatre funcionaris. De totes maneres, només ens queda pendent una tema de reconeixement legal: els crèdits. Resulta penós, per no dir una altra cosa, que un òrgan de l'Adminstració pública sigui reticent a reconèixer un fet que per dret és del tot inqüestionable. Possiblement, com que tot forma part de la política més estèril i alienada, els reca que els veritables constructors d'aquesta catedral siguin reconeguts per sobre d'ideòlegs amb aspiracions abstractes i irreals.

Esperem que el temps ens doni la raó i que el reconeixement públic se'ns atorgui com és de justícia.