Cridar

Hi ha persones que criden parlant,
que creuen que cridant les coses se senten més endins,
com un ganivet que s'enfonsa a la carn.
Cridant senten que són poderoses,
que poden imposar les seves idees,
tant se val si són o no raonades,
per sobre de qui escolta o qui vol dialogar.
Hi ha persones que creuen que el món és dolent,
que són víctimes de mals, reals o imaginaris,
i necessiten ser sempre el centre de la vida,
ja sigui seva o de qualsevol altre,
com una forma de domini lent i punyent,
que arrossega com el fang de les riades.
Criden perquè no s'escolten,
perquè no escolten els altres,
ni tan sols els que diuen estimar.
Criden perquè és l'únic que poden fer,
perquè no tenen el poder de la paraula realment,
no saben que parlar no és escriure per descobrir als altres
com som de sensibles i humans,
que parlar no és dir t'estimo a algú i
sortir al carrer apunyalant vianants.
Parlar és ser sempre algú amb el domini
suficient com per saber en tot moment
que mai dels mais no es pot cridar ningú.

De vegades, hi ha persones que l'orgull
els impedeix autoavaluar-se i baixar als inferns
més profunds per fer un acte de pura rectificació.

Afortunadament, el temps sempre juga a favors dels justos.
I el rellotge ja ha començat a comptar.