Alguna nit em perdo dins d'un vers amic
i vaig fent i refent un ritme antic,
no trobo cap sortida i vaig topant
de cap amb tots els peus i les paraules,
però no sé d'on ve aquesta insistència.
Entre febre i punyides torno a ser
un rebaixí vermell que ressegueix
sense mesura un vell socó podrit,
que no se sap si acabarà d'adob,
amb lent i progressiu desgel terrós,
o l'ha d'empassar el foc de la caldera
per curar un implacable fred d'abans.
De cop, petarrelleja el foc i sé
que algun insecte mor rostit i es perd
com un record.
Jordi Julià, Planisferi lunar, editorial Moll, 2007.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire