Recorda'm, a poc a poc,
com trobaves la manera
de desfer-me els nusos
que em tibaven la pell.
Solies acostar-te
amb la mirada distreta,
però segura del teu desig,
per buscar-me la tendresa,
aquella que s'amagava sota
els excessos de cada dia.
Com sabies que no era jo
qui arribava a tu,
sinó algú que amb el meu nom
i la meva aparença
traïa l'enyorança
per deixar-se acariciar.
Estimava sense saber-ho.
I ho vaig pagar.
Imatge: http://blackstorm.bloxode.com/
1 commentaire:
Escrius tant bè, que em fas tremolar dins del pit.
Mai deixis d'escriure. Un músic tampoc podria deixar mai de tocar.
T'abraço amb tendresa,
Wild Flower
Enregistrer un commentaire