Las mujeres que leen son peligrosas de Stefan Bollmann

Aquest és el llibre que he triat per aquest Sant Jordi 2007. El vaig veure per primera vegada a la Fira del Llibre infantil i juvenil (tot i que no és en principi per a aquest públic en concret). Em va agradar la proposta, combinar un estil assagístic amb els referents pictòrics... Espero aviat començar-lo i, sobretot, que no em decepcioni, ja que la lectura i la pintura són dues activitats que m'apassionen... i bé...perquè també sóc dona... veurem si perillosa o no ;-)

Sinopsis:

Relegadas tradicionalmente a un papel secundario y a menudo pasivo en la sociedad, las mujeres encontraron muy pronto en la lectura una manera de romper las estrecheces de su mundo. La puerta abierta al conocimiento, la imaginación, el acceso a otro mundo, un mundo de libertad e independencia, les ha permitido desarrollarse y adoptar, poco a poco, nuevos roles en la sociedad. A través de un recorrido por las numerosas obras de arte que reflejan la estrecha relación entre libros y mujeres, Stefan Bollmann rinde un sentido homenaje a las mujeres y confirma el excepcional poder que confiere la lectura.

Idioma: Nº de páginas: 152 EAN: ISBN: 84-96231-98-4 Año: 2006 Formato: Encuadernación: Edición: Precio: 29.50 €

Miguelanxo Prado

He començat a llegir una de les monografies d'aquest dibuixant gallec, concretament, Fragmentos de la enciclopedia délfica. Em sorprenc a mi mateixa llegint aquest tipus d'obra, perquè m'adono que no hi tinc tirada, tot i que em pot interessar i de fet m'interessa. El que passa és que sóc poc visual, més de negre sobre blanc.

De totes maneres, sempre és un goig conèixer obres com aquestes. Espero que aquesta sigui la primera d'una llarga llista.

SEITAI

El Seitai constituye una educación corporal que se fija en la capacidad del organismo de autorregularse y fomenta una implicación activa en el mantenimiento y el cuidado de la salud. Fue creado en los años cuarenta por Haruchika Noguchi (Japón, 1909-1976), quien, tras veinte años de ejercer como terapeuta reorientó su práctica profesional hacia el terreno educativo.

Durant els dies 21 i 22 d'abril, es va celebrar al Parc de la Ciutadella la Festa de la Terra. Entre altres actes, Jordi Vizcaíno, filòsof, músic i instructor de Seitai, va fer dues sessions d'introducció a la cultura del Seitai. A més, en el seu estand, tothom que s'hi interessava, va poder informar-se sobre la teoria i la pràctica d'aquesta educació corporal.

Aurora Bertrana (1892-1974)

"Catorze anys després d'haver-ne sortit, vaig tornar a Catalunya. Vaig passar el primer estiu en una casa solitària del Montseny. La pau i l'amplitud d'aquell paisatge em temptaven a no pensar més en coses tristes, a oblidar tot el que havia passat -al meu país i a Europa-, a reprendre la meva antiga vida, despreocupada de tot el que fos tràgic, amb ulls per mirar només els aspectes bonics del món i de la vida. Vaig comprendre que no m'alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.
Confesso que mentre escrivia pensava en un públic determinat, perquè estic convençuda que hi ha públics per a tota mena de novel·les. Si jo pogués escollir el meu públic, l'escolliria entre gent senzilla i treballadora, entre gent que pena per guanyar-se la vida; gent que, si té memòria, ha de recordar èpoques no gaire llunyanes en què també els odis polítics i les rancúnies fanàtiques, o simplement els instints desenfrenats de certs criminals, portaven el dol i l'angúnia a les seves famílies. A tots els que han sofert a causa de l'odi, jo dedico aquest llibre.

No he cregut mai gaire en fronteres geogràfiques. Crec en fronteres morals, les quals de vegades ens separen d'un parent consanguini, mentre viceversa no existeixen entre nosaltres i un negre, un xinès o un polinesi. La pàtria de la bondat abraça tot el món. No per sabuda i per dita mil vegades, aquesta veritat deixa de ser una veritat eterna. "

"Com vaig descobrir Hernam" pròleg a Entre dos silencis [fragment]

Harem

Els homes no entenen les dones -deia-, i les dones no entenen els homes, i tot comença quan se separen les nenes i els nens a l'hammam. Llavors una frontera còsmica parteix el planeta en dues meitats. La frontera indica la línia de poder, perquè allà on hi ha una frontera hi ha dues menes de criatures que caminen sobre la terra d'Al·là: els poderosos a una banda i els impotents a l'altra.

Fatima Mernissi, Somnis de l'harem

Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la

Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu eres d’una llunyana quietud inassolible .

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser.

Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora.
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.

Romania

Romania és un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Hongria a l'oest, Sèrbia al sud-oest i amb Bulgària al sud. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 és de la Unió Europea juntament amb Bulgària.

Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix Imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Romania

Je t'aime avec tout ce qui me reste de coeur

« Toi, je t'aime comme je n'ai jamais aimé et comme je n'aimerai pas. Tu es, et resteras seule, et sans comparaison avec nulle autre. C'est quelque chose de mélangé et de profond, quelque chose qui me tient par tous les bouts, qui flatte tous mes appétits et caresse toutes mes vanités. Ta réalité y disparaît presque. Pourquoi est-ce que, quand je pense à toi, je te vois souvent avec d'autres costumes que les tiens ? L'idée que tu es ma maîtresse me vient rarement, ou du moins tu ne te formules pas devant moi par cela. Je contemple (comme si je la voyais) ta figure toute éclairée de joie, quand je lis tes vers en t'admirant. - Alors qu'elle prend une expression radieuse d'idéal, d'orgueil et d'attendrissement . Si je pense à toi au lit, c'est étendue, un bras replié, tout nue, une boucle plus haute que l'autre, et regardant le plafond. - Il me semble que tu peux vieillir, enlaidir même et que rien ne te changera. - Il y a un pacte entre nous deux, et indépendant de nous. N'ai-je pas fait tout pour te quitter ? N'as-tu pas fait tout pour en aimer d'autres ? Nous sommes revenus l'un à l'autre, parce que nous étions faits l'un pour l'autre.
Je t'aime avec tout ce qui me reste de coeur. - Avec les lambeaux que j'en ai gardés. Je voudrais seulement t'aimer davantage afin de te rendre plus heureuse, puisque je te fais souffrir ! moi qui voudrais te voir en l'accomplissement de tous tes désirs. »

Gustave Flauvert à Louise Colet, 21 août 1853.

Salut

Quan algú perd la salut, s'adona del que era viure sense la preocupació i la incertesa del demà. Ja no sap si podrà fer plans, si podrà crear una nova vida, si ni tan sols podrà tornar a estimar...

Quan algú perd la salut, la resta de coses, per importants que semblin a ulls dels altres, deixen senzillament d'existir...

Alexandre Galí, 1966

“No separeu els nens per raó de llengua, feu el que sigui per no separar els nens.”

¿La felicidad engorda?

Mi cara redonda recuerda la luna...

love, love, love, love, love, love, love...