Recordem el dolor en l'altre
i les punxades que et dobleguen la voluntat.
Ens recuperem, ho sabem,
però costa tant imaginar-s'ho ara,
veure la llum, justament ara,
quan se'ns en va algú
a qui hem estimat.
És aquesta la part de la vida que no volem,
que voldríem deixar de banda, esborrar-la,
sotmetre-la al nostre desig.
No es deixa, és clar.
Avui algú ha perdut un ésser estimat i el món continua movent-se com una màquina pesant.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire