"El mirall s'havia trencat.
Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."
Mercè Rodoreda, Mirall trencat.
A voltes tens el mirall de cara,
de qui no pots amaga-te i et mira insistent.
Et compta les marques de les hores
i els dies, et troba arraulides les pors
sota els plecs d'una ganyota,
el pols de les temples que s'accelera
quan et sents descoberta.
Algú sap com tapar-li el fred?
Per més que el cobreixo de teles,
s'esmuny per terra, apareix als vidres
de les finestres, reneix a l'aigua de la pica
a la velocitat d'un llampec.
Voldria desfer-me'n o llençar-lo pel balcó,
que emprenyi els núvols o s'estavelli contra la pluja,
deixar-lo sense defenses i alliberar-me del seu embruix.
Però la maledicció és seva
i lluita immutable
contra els designis moderns.
No trenquis el mirall, nena,
que la malestrugança és vella
i et sabrà guanyar amb temps.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire