Com si res...

Félix Vallotton, Femme accroupie offrant du lait à un chat, 1919
Huile sur toile - 56 x 52 cm.
Suisse, collection particulière


Han passat dos anys,
i la tarda comença
amb un hola, com estàs?
com si res,
entre la tremolor
i l'esperança,
unes paraules
o bé un silenci allargat
encara més.
I com si res,
et llegeixo amb quatre ratlles,
una cordialitat
que fa olor de recança,
però que em tempta
fins a perdre'm
i començo, de nou,
per explicar-te,
en resum,
el que ha estat
la meva vida
sense tu,
ara que sóc
algú que no coneixes
i que arriba,
com si res,
una tarda com avui.

El diable, la princesa i jo

Un bell somni m'ha deixat a les portes de ciutat
dono voltes per muralles, el sol crema i jo tinc fred.
El meu somni és la princesa i una vida al seu costat.
Jo somnio, però no puc obrir les portes de ciutat.

Un diable en té les claus.
Li trucaré i em vendré.

El diable m'ha donat les claus de les portes i una cançó.

La cançó és per la princesa, conjur d´amor, m'ha d'estimar.

Un cop dins de la ciutat veig la torre on s'està.
Treu el cap per la finestra i em penjo dels seus ulls.

Ella té rínxols als cabells,
i en una galta una lluna.

Li he fet sentir la cançó i a l'ermita he entrat.
l'antic ciri s'ha banyat a les aigues del seu llac.
Si pogués jo li diria que el diable em té per ell.
Que jo sóc una mentida, però que el meu cor és sincer.

Aviat veurà la falsedat,
em deixarà i la perdré.

He quedat amb el diable vull desfer el maleït tracte.
Sé que ella m'estimaria tal com sóc i sense enganys.
Però el diable m'ha negat deixar-me ser de veritat.
I ara espero la bondat de la princesa de ciutat.

No vull morir lluny lluny lluny del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.
No vull morir lluny lluny lluny del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.

Roger Mas

http://www.rogermas.net/portal.htm


Imatge: http://bettinaperroni.blogspot.com/2007_07_01_archive.html (blog interessant)

Mirall trencat

"El mirall s'havia trencat.
Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."

Mercè Rodoreda, Mirall trencat.


A voltes tens el mirall de cara,
de qui no pots amaga-te i et mira insistent.
Et compta les marques de les hores
i els dies, et troba arraulides les pors
sota els plecs d'una ganyota,
el pols de les temples que s'accelera
quan et sents descoberta.

Algú sap com tapar-li el fred?
Per més que el cobreixo de teles,
s'esmuny per terra, apareix als vidres
de les finestres, reneix a l'aigua de la pica
a la velocitat d'un llampec.

Voldria desfer-me'n o llençar-lo pel balcó,
que emprenyi els núvols o s'estavelli contra la pluja,
deixar-lo sense defenses i alliberar-me del seu embruix.

Però la maledicció és seva
i lluita immutable
contra els designis moderns.

No trenquis el mirall, nena,
que la malestrugança és vella
i et sabrà guanyar amb temps.