Les teves ràfegues arriben en moments insòlits:
A l'estació quan t'espero en direcció contrària;
Al bany quan comprovo amb les mans
que ja no recordo el teu ventre;
Al telèfon quan resolc
que no hi ha lloc per al teu número.
És per això que ja no sé recordar-te:
el vent del nord ho arrasa tot.
Octubre 2007
3 commentaires:
Què trist aquest poema. Sempre hi ha alguna cosa que ens recorda a les persones que estimem i que hem estimat.
Wild Flower
Sí, serà una bona retrobada. A veure si posem fil a l'agulla durant aquesta tardor ;-) Una abraçada.
Enregistrer un commentaire