Sense saber-ho

Recorda'm, a poc a poc,
com trobaves la manera
de desfer-me els nusos
que em tibaven la pell.
Solies acostar-te
amb la mirada distreta,
però segura del teu desig,
per buscar-me la tendresa,
aquella que s'amagava sota
els excessos de cada dia.
Com sabies que no era jo
qui arribava a tu,
sinó algú que amb el meu nom
i la meva aparença
traïa l'enyorança
per deixar-se acariciar.

Estimava sense saber-ho.
I ho vaig pagar.

Imatge: http://blackstorm.bloxode.com/

La noia del país del nord (Girl of the north country)

Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona´n records a una noia d´allà
Fa temps l´havia estimat.

Si és quan hi ha tempestes de neu
quan el riu gela i l´estiu se´n va
mira si té un jersei prou calent
a l´abric dels crits que fa el vent.

Mira si els seus cabells són tan llargs
si fan rius juganers sobre els pits
mira si els seus cabells són tan llartgs
si els du com sempre els he recordat.

No sé si encara em guarda record
jo per ella he pregat molt sovint
tan de nit en la meva foscor
com de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dóna´n records a una noia d´allà
ja fa temps l´havia estimat.

Bob Dylan

(en la versió de Gerard Quintana i Jordi Batiste)

Aquella olor

Ha tornat l'olor. De sobte, en obrir la porta de casa teva, he sentit aquella olor dels últims dies: agra, tirant a rància, de vida que emmalalteix per dins, evitant vomitar la mort a cada gest.

Olor d'agritud i de tristesa. Reclosa entre parets a la penombra, apareix de nou. Aquests dies, aquesta setmana, demà sobretot.

No és possible que de tot això en faci ja un any.

No saps com et noto a faltar...

Федра (Fedra)

El mite tràgic de Fedra (amb Teseu i Hipòlit com a contraposició) sempre ha tingut un poder sobre mi. He intentat llegir totes les obres que he pogut trobar d'autors de diverses èpoques que han creat a partir d'aquest mite. Ara mateix tinc el monòleg de Yannis Ritsos, que em té atrapada per la força de les imatges que descriu. No en coneixia l'existència i el vaig trobar per casualitat. La veritat és que tampoc no coneixia res d'aquest autor grec, ja que en general la literatura grega moderna (i la no tan moderna) ens és pràcticament desconeguda. Una ignorància que només fa que engrandir el desconeixement profund que arrosseguem de la (mal)anomenada literatura clàssica.

Teseu + Fedra / Hipòlit = Desig

La música com a paraula

Vull aprendre a tocar paraules,
a sentir-les prenyades de sentit,
canviant-los el to, deixant-les caure,
obrint-les fins a l'estridència del crit.

Vull ser músic de les paraules,
perquè quan parlem, sapiguem escoltar-nos
i puguem reconeixe'ns en la melodia
que segueix la nostra veu.

Vull esdevenir so de paraules,
per recrear-nos en la grafia del gest,
sentint el frec de la mà,
disfressant-nos en lletres diverses
cercant, a cada mot, la felicitat completa.

[...]

Imatge: http://www.librodenotas.com/almacen/Archivos/005063.html

Quadre de febrer

El dia, indecís,
no sap si renéixer o vèncer
Mentre tu i jo esdevenim
una sola persona
I el món sembla que deixi de girar
Per uns instants
quan les mirades es fusionen
expressant sense paraules,
vivint amb el cor ample.
I sento com si res més enllà
tingués color ni forma
Només m’arriba als sentits
una embriagadora olor de coco
que al tancar els ulls
viatja dins meu.

Però mires al cel, i t’entristeixes...
Sort que la música no abandona
aquests dos cossos
que junts desprenen
la deliciosa harmonia
de la felicitat
Dins un món
que sembla irreal.
Que no s’aturi la màgia,
I que no davallin els somnis.
Que l’amor encengui poesia
I els versos la nostra esperança.
Que els nostres peus
ens portin per cales màgiques
indesxifrables
I el temps ens abraci entre carrers empedrats
Fugint de realitats que ens acompanyen
Cercant noves imatges per passejar-hi
Dins el nostre somni,
que desitgem que mai acabi.

Daniel Gili i Sílvia Alonso


Imatge: http://richardgre.blog.lemonde.fr/2006/02/