INTERMEDIO
Entre una imagen tuya
y otra imagen de ti
el mundo queda detenido.
En suspenso. Y mi vida
es ese pájaro pegado al cable
de alta tensión,
después de la descarga.
Chantal Maillard, "Lógica borrosa" 2002
30/05/2007
En suspenso
INTERMEDIO
Entre una imagen tuya
y otra imagen de ti
el mundo queda detenido.
En suspenso. Y mi vida
es ese pájaro pegado al cable
de alta tensión,
después de la descarga.
Chantal Maillard, "Lógica borrosa" 2002
NARCISA
Cada dia, al matí, omplo la tassa de cafè.
Hi aboco la son, el que em queda d'ahir,
el poc que recordo quan em llevava acompanyada.
A fora, el vent continua bufant,
foradant els núvols, deixant pas algun clariana escadussera.
Necessito escalfor, molta, i la dutxa calenta
és l'únic que em queda.
Abans, però, vull consultar l'oracle domèstic:
remeno lentament el negre destí.
L'aroma intensa del cafè em desperta
els sentits. Em concentro en el remolí
que creix a cada volta.
Un ull enorme i fosc
s'obre davant meu.
Dins hi veig algú, a mi mateixa,
que de puntetes guaita per la vida.
Faig esforços per atansar-m'hi,
fins i tot pujo a una escala,
perquè no vull caure,
no vull trencar-me una cama,
o el cor,
per no saber on trepitjar
o a qui estimar.
L'ull obre més la nineta:
ara sóc a la vora d'algú,
que m'acompanya i em porta a collibè.
Ara sí que puc, i tant,
escalar muntanyes,
pujar parets,
afrontar la vida.
Vull saber qui és aquest algú.
Té uns ulls coneguts,
una veu que recordo,
un caràcter familiar,
unes mans que no em són estranyes...
El cafè es refreda de tant remanar-lo.
Ja n'hi ha prou de jugar amb mi mateixa.
Em bec d'una sola glopada el meu reflex estrafet.
25/05/2007
Ça fait beaucoup de temps, je connais une fille...
Tu peut me reconaître?
On dirait que le temps glisse sur moi.
La plus belle pour aller danser
Ce soir, je serai la plus belle
Pour aller danser
Danser
Pour mieux évincer toutes celles
Que tu as aimées
Aimées
Ce soir je serai la plus tendre
Quand tu me diras
Diras
Tous les mots que je veux entendre
Murmurer par toi
Par toi
Je fonde l'espoir que la robe que j'ai voulue
Et que j'ai cousue
Point par point
Sera chiffonnée
Et les cheveux que j'ai coiffés
Décoiffés
Par tes mains
Quand la nuit refermait ses ailes
J'ai souvent rêvé
Rêvé
Que dans la soie et la dentelle
Un soir je serai la plus belle
La plus belle pour aller danser
Tu peux me donner le souffle qui manque à ma vie
Dans un premier cri
De bonheur
Si tu veux ce soir cueillir le printemps de mes jours
Et l'amour en mon cœur
Pour connaître la joie nouvelle
Du premier baiser
Je sais
Qu'au seuil des amours éternelles
Il faut que je sois la plus belle
La plus belle pour aller danser
Sylvie Vartan
23/05/2007
Rien n'est plus beau
Rien n'est plus beau
Que la neige aux cîmes des montagnes
Rien n'est plus beau
Que nos deux mains lorsqu'elles se rejoignent
Rien n'est plus beau
Que la mer qui écume de rage
Rien n'est plus beau
Que tes yeux profonds où je voyage
Quand l'amour
L'amour nous brûle le coeur
Quand l'amour
Nous fait trembler de bonheur
Dans un matin nouveau éclatant de blancheur
Rien n'est plus beau
Que la pluie qui parfume la terre
Rien n'est plus beau
Que tes bras qui me prennent et me serrent
Quand l'amour
L'amour nous brûle le coeur
Quand l'amour
Nous fait trembler de bonheur
Dans un matin nouveau éclatant de blancheur
Gérard Lenorman
22/05/2007
21/05/2007
No he desitjat mai cap cos com el teu
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
Vicent Andrés Estellés
16/05/2007
Arriba juny
Juny, si us plau, no vinguis encara. Deixa'm que em refaci, espera't, no em diguis que he tingut un any per adonar-me que la pèrdua és assumible, que amb l'absència es pot sobreviure, que les llàgrimes s'assequen inevitablement. Dóna'm uns dies més o menja't una setmana, perquè em retornin els records amables, sense tenyir-los de tristesa ni desconsol.
Et podràs esperar? L'estiu arriba, ja ho sé, però no tothom hem madurat prou... Necessito temps, una mica més.
14/05/2007
Esculls
Escull, digues:
Et vull a tu.
Fes una passa endavant
i buida la distància
amb el teu cos.
No necessites més.
Enrere queden el plànol
per arribar a casa meva
(recordes on m'esperaves?
Ara ja sabries venir tota sola),
les indicacions entre rialles,
vés a l'esquerra, amor,
vés tot recte fins arribar als meus braços...
T'has perdut? On ets?
Cap camí no et duu
seguint el meu desig.
T'enlluernen les hores,
les pluges, els fars de platges on no anirem.
Tot té gust de revellit,
com els escrits que conservem
sense saber-ho.
Escull, digues:
Ja no et vull més.
Esborrem les nostres petjades.
09/05/2007
Temps de flors
Des del dissabte 12 fins al diumenge 20 de maig, Girona s'omple de flors. Arriba l'exposició de flors que inunda els carrers centrals de la ciutat i ens ofereix l'oportunitat de visitar patis interiors de cases antigues, del Call, i palauets esplèndids.
Una bona oportunitat per passejar i gaudir d'aquesta ciutat.
Tant de bo l'aroma i els colors vius de les flors obrin algun cor tancat.
http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php
Inscription à :
Articles (Atom)