Ara que et sento
com un cavall desbocat
plena de força i vida,
creixent i vibrant a cada onada que fas néixer,
les misèries de cada dia se'm tan fan petites
que ni les teves mans de nina les podrien sostenir.
És per això que et confesso
que ets tu qui m'alimentes a mi, i no pas al contrari,
i que amb tu sóc l'heroïna que es lleva al matí
amb l'angoixa ja digerida, ara que et sento
com em remous ben endins,
perquè cap part del meu cos no s'adormi massa
i deixi de demostrar a tothom
que ets tu, i no pas altres, qui fas moure el meu món.
