Vivim tots dos en un mateix cos,
i no sabem res l'un de l'altre.
Els somnis et dibuixen amb el traç
lleu de les coses velades perquè
hi hagi espai per al somni i la inquietud.
T'he perdut tantes vegades,
alguna de real i moltes d'imaginades,
que m'aferro al malestar com el nàufrag
a la fusta que mig sura i mig s'enfonsa.
És tanta la incertesa d'aquests dies
que la vida se'm fragmenta en bocins cada matí
per digerir-la millor.
