No sé per què, però sempre m'acaben sorprenent els comentaris que certes persones fan sobre els bestsellers. Sobretot els que són de caire negatiu. Els que em fascinen més comencen per una declaració de principis de l'estil que ell o ella no es deixa endur per la bogeria col·lectiva induïda pel màrqueting d'editorials, que el seu gust literari va més enllà de la "literatura de consum", que aquestes obres no es poden comparar amb les "grans obres de la literatura universal", que un llibre que té tants admiradors lectors no pot ser selecte, etc., etc.
M'agrada escoltar aquestes opinions perquè em retornen a un passat d'estudis i reflexions sobre el fet literari que em situen altra vegada en aquest íntim coneixement del que uns i altres creuen saber, com els teòrics de renom, sobre allò que anomenem literatura.
És útil considerar que una obra ara mateix pot ser un fenomen literari per molts altres factors que no simplement la qualitat literària (per cert, algú sap del cert què entenem per "qualitat literària"? Bona pregunta...). Però també cal pensar per què tanta gent, d'arreu, se sent atreta, captivada, per una obra determinada, independentment del màrqueting que l'envolti, passat el primer acte compulsiu que és la tria d'aquella obra. Llegeixen el llibre, sencer, amb voracitat, i tot aquest desig de passar pàgines i pàgines és mogut per alguna cosa. I aquesta cosa és el que fa que una obra sigui considerada bestseller? A mitges. La difusió, el màrqueting, l'edició de milers d'exemplars, la presència a totes les llibreries ho facilita també. Però si en l'obra no hi ha res que pugui interessar els lectors, tota aquesta parafernàlia no serveix de res. Simplement, és una obra que la gent compra però que acaba abandonant a les poques pàgines (com succeeix amb molts premis importants).
Per tant, cal ser prudents a l'hora de "catalogar" els bestsellers, perquè hi ha una cosa que poques obres aconsegueixen llevat d'aquestes: que tinguin tan admiradors, tan entusiastes i tan seguidors de les seves trames. I, atenció, que aquest "fantatisme" és també una manera de viure la literatura, de concebre la literatura, de fer-la part de la nostra vida... En la seva època, molts clàssics van ser bestsellers. Ara, però, si haguessin nascut en la nostra època potser no ho serien...vés a saber. L'important és tenir present que a través dels bestsellers es pot arribar a altres obres que potser de bones a primeres no llegiríem mai, com també succeeix amb obres, que no són bestellers, però que també et desperten la curiositat per llegir-ne d'altres, fins i tot obres considerades cabdals de la literatura universal (s'entén, occidental europea i nord-americana). La diferència, però, rau en el nombre de lectors...Tant lectors habituals com lectors ocasionals llegeixen aquestes obres. Aquesta "comunió literària" recorda, doncs, la que es produïa quan segles abans els qui sabien llegir, pocs, devoraven obres que ara formen part del nostre cànon literari occidental... Per tant, el temps dirà veritablement si aquestes obres són, a més de bestsellers, obres cabdals del cànon literari del futur. Ara mateix, però, només podem ser prudents i reflexionar sobre el perquè agraden tant.
He llegit moltes obres durant els meus anys d'estudiant i sempre he evitat jutjar-les perquè agradin més o menys. Si ho hagués fet, probablement no n'hauria llegit ni la meitat. Penso que llegir qualsevol obra ha de ser una tria personal que té el seu moment oportú: hi ha moments vitals que et porten a lectures determinades; l'encert és extreure'n tot el que siguem capaços per revertir-ho en la nostra experiència diària. Un cop feta la la tria, ni que sigui obligada (estudis, feina, etc.), la manera com llegim, la nostra disposició a rebre o a donar a partir de la lectura, ens condicionarà el resultat de la lectura. La decepció, la sorpresa, l'admiració, el goig o l'entusiasme arriben perquè ens ha trencat les expectatives amb què hem començat a llegir i si això ho considerem com un aprenentatge literari ens permetrà obrir-nos a lectures que potser mai no hauríem pensat fer.
