Quedar-se sense feina és un drama avui en moltes cases. Tremola el terra quan perds l'establitat econòmica, perquè tothom té una hipoteca o un lloguer per pagar, unes despeses mensuals, unes obligacions familiars... I tot s'ensorra per les maleïdes crisis cícliques d'un sistema capitalista que no entén d'humanitat ni de qualitat de vida.
És greu el que estem patint. No solament perquè estem a la mercè d'uns pocs que decideixen el nostre futur, sinó perquè ja no hi ha confiança en res ni en ningú: tot és inestable, tot pot ensorrar-se quan menys t'ho esperes...
Diuen que l'entorn familiar pot fer de coixí en situacions així. Jo em pregunto quina mena de coixí podem esperar si la pèrdua d'ingressos s'estén per totes les llars.
D'aquí uns anys, la població s'envellirà tant que només seran quatre els qui treballin. Com farem front a una nova crisi, llavors?
