Aprendre per saber-se desprendre

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...


Lluís Llach

Un llibre fascinant

"He viscut sempre perdut dins d'una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi."
Manuel Baixauli, L'home manuscrit

Encontrar las palabras alas

L'actriu Emma Vilarasau té un web en què recull un seguit de poemes que ha recitat al llarg de la seva trajectòria professional. De tots, en destaco especialment:

Encontrar la palabra precisa
que esté en plenitud de fuerzas
que esté tranquila,
que no se ponga histérica
que no tenga fiebre,
que no coja depresiones,
se puede confiar en ella.

Encontrar la palabra limpia
que no ha difamado,
que no ha delatado,
que no ha participado en la persecución,
no ha dicho que lo negro es blanco.
se puede tener esperanza.

Encontrar las palabras alas
que permitieran siquiera un milímetro
alzarse por encima de todo esto.

Richard Kapowski

El desprestigi de la filologia

Rudolf Ortega. Lingüista

"Avui dia, fer filologia no serveix per a res. I menys encara fer filologia catalana. Ara ens posem pedres al fetge per si el corró de Bolonya deixa la filologia catalana en filologieta, però el cert és que, ara com ara, només un centenar d’ingenus (a tot Catalunya) han triat filologia catalana com a possible carrera a la universitat. D’aquesta tendència pròxima a l’extinció se’n poden detectar moltes causes, però n’hi ha una que no vull deixar passar: l’enorme bretxa existent entre el que ofereixen els estudis de filologia i el que realment demanda el mercat de treball. Si és que ja ho deia Eugène Ionesco a la seva obra La lliçó: “La filologia mena al pitjor”.

Fa uns vint anys, quan vaig ser prou incaut per triar aquests estudis, fer filologia tenia sobretot tres possibles sortides: la docència, la correcció i la traducció. La darrera opció es va independitzar de seguida: si abans qui volia esdevenir traductor de francès estudiava filologia francesa, ara, amb la proliferació d’estudis de traducció i interpretació, la tria és molt més òbvia, sobretot perquè fa més patxoca dir que ets traductor i intèrpret que no pas dir que ets filòleg. I ara com ara ningú que vulgui traduir estudia filologia. També hi havia la docència, sobretot a la secundària, però la davallada progressiva del sistema educatiu ―amb repercussions directes en la salut mental dels docents, que són el col·lectiu més castigat per les depressions― ha actuat d’efectiu aturador de molts que abans veien la possibilitat de presentar-se a oposicions com un correlat lògic dels estudis filològics. I quedava també la correcció, que és, curiosament, una opció professional amb moltíssimes possibilitats (en editorials, empreses de serveis lingüístics, mitjans de comunicació) però que des de la talaia de la filologia es veu com la parenta pobra, si no com la formació professional d’abans, quan el que servia per a estudiar feia BUP i el ximple anava a FP (i ara vés-li al darrere...). No deixa de ser curiós que, en acabar la carrera, un filòleg no tingui les més lleugeres nocions de correcció de textos, alhora que presenten un molt millor nivell de llengua normativa els llicenciats en Traducció i Interpretació que no pas els filòlegs, que en sabran molt de gramàtica històrica o de gramàtica generativa, però que presenten llacunes preocupants en ortografia bàsica o gramàtica elemental.

I tot plegat és culpa, en bona mesura, dels cervells que organitzen els estudis filològics, orientats sobretot a l’anàlisi de l’estructura de la llengua o a la crítica literària i d’esquenes a les necessitats reals dels aspirants a professionals de la llengua, que han de bregar dia sí dia també amb la llengua real (no pas la del segle XII), amb la llengua que es publica i la que s’emet per tota mena d’ones vetllant perquè el nivell sigui, a més de correcte, acceptable.

Ells s’ho miren des de dalt, però algun dia veuran que a la trinxera no hi queda ningú."


I, malgrat tot, hi ha gent que tria aquesta carrera per diverses raons: http://es.youtube.com/watch?v=WNiCUp97sLU